El govern de Manresa fa balanç dels primers dos anys amb la lluita contra la Covid, els projectes de transformació urbana i les polítiques socials i econòmiques com a principals actuacions


28/06/2021

La gran sala de la tercera planta del Museu de Manresa ha estat escenari aquest migdia de la presentació del balanç de la primera meitat del mandat municipal de Manresa (2019-2021), amb la presència del conjunt del govern. L’alcalde actual, Marc Aloy Guàrdia, ha repassat les principals actuacions d’un període en què les polítiques per fer front a la pandèmia de la Covid-19 han estat prioritàries, si bé també destaquen projectes de transformació urbana i l’impuls de polítiques socials i de suport a l’economia. A l’acte també hi ha intervingut l’alcalde durant el primer any de mandat, Valentí Junyent Torras, qui ha fet un balanç positiu del funcionament del govern de coalició entre els grups d’ERC i JxM.

 

El Pla de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa, al qual s’han dedicat més de 6 milions d’euros, i altres polítiques per fer front a la pandèmia; actuacions de transformació urbana que s’han començat a executar o s’han presentat; millora de l’espai públic; increment de la despesa social; mesures de suport a l’economia i a l’emprenedoria; actuacions per aconseguir una ciutat més verda i sostenible; la preparació de Manresa 2022… Són alguns dels aspectes que s’han remarcat en l’acte de presentació del balanç dels primers dos anys de mandat municipal, que ha tingut lloc aquest dimarts al migdia.

 

Amb la presència dels regidors i regidores de l’equip de govern (amb les absències per altres compromisos de les regidores Anna Crespo i M. Mercè Tarragó), l’acte ha tingut lloc a la tercera planta del Museu de Manresa, un espai fins ara força desconegut i no obert al públic, situat en un edifici al qual s’està duent a terme un dels principals projectes en curs actualment a la ciutat, el Museu del Barroc de Catalunya. A l’acte hi han intervingut l’alcalde, Marc Aloy Guàrdia, i el primer tinent d’alcalde, Valentí Junyent Torras, que va ser alcalde al llarg del primer any de mandat, del juny de 2019 al juny de 2020, després d’haver-ho estat en els dos mandats anteriors, des del 2011.

 

Junyent ha obert l’acte recordant que el govern actual és fruit del pacte assolit per les dues forces que van aconseguir més vots a les eleccions municipals de maig del 2019, ERC i JxM, amb més de 18.000 suports en total i 8 regidors per cada formació, i ha remarcat el bon funcionament de la coalició al llarg d’aquests dos anys. També ha explicat que durant l’any que va ser alcalde “vam poder acabar de tancar temes que estaven pendents del mandat anterior i començant a plantejar d’altres que s’han anat tancant al llarg d’aquests mesos”. També ha destacat el “tancament de files del govern i dels grups de l’oposició per tirar endavant amb consens el Pla de Reconstrucció” i fer front a una pandèmia que ha significat “una remoguda que ens ha afectat a tots”. Junyent ha volgut agrair la feina del conjunt de l’equip de govern i ha fet un agraïment personal a l’alcalde actual, Marc Aloy Guàrdia, “per haver facilitat la transició i l’adaptació als nous rols de cadascú”.

 

Al seu torn, Aloy ha tornat l’agraïment a Junyent: “el relleu de l’alcaldia després d’un any de mandat era una experiència inèdita, però ho hem fet amb esportivitat i ho estem portant bé”. L’alcalde ha fet extensiu l’agraïment als 15 regidors i regidores i als 700 treballadors i treballadores de l’Ajuntament, així com al conjunt de la ciutadania, que “és activa i ens fa arribar els seus comentaris i peticions”, així com “al conjunt d’entitats i institucions amb qui compartim projectes”.

 

L’alcalde ha volgut deixar clar que malgrat que al balanç hi figura l’obra de govern i els projectes en curs, “no són tot flors i violes. Expliquem el que hem impulsat, l’acció de govern, però el dia a dia comporta gestionar problemàtiques, a les quals hem dedicat molta atenció. Algunes de les obres que considerem importants no han tingut una rebuda fàcil, i hi hem dedicat molts esforços”.

 

 

La lluita contra la Covid

 

Aloy s’ha centrat a repassar les actuacions del govern durant aquests primers dos anys. Ha esmentat en primer lloc el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica, al qual s’han dedicat més de sis milions d’euros, i que es va constituir amb el suport dels grups municipals i més de 50 entitats i representants del teixit socioeconòmic de Manresa. 

 

Encara en l’àmbit de les mesures contra la Covid, ha esmentat els 465.000 euros en ajudes directes i microcrèdits a autònoms i empreses; el mig milió d’euros extres destinats a neteja de centres escolars que ha ajudat a tirar endavant un curs tan complicat com el 2020-21; les connectivitats a Internet; l’ampliació de voreres; la cobertura de necessitats socials bàsiques (targetes moneder, banc d'aliments, la col·locació de 180 comptadors solidaris...); o la congelació d’impostos i el canvi del sistema de tarifació social, amb un pressupost amb més despesa social i de reactivació econòmica. Entre altres aspectes, també ha destacat l’obertura de l’oficina de suport a la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital.

 

 

Manresa capital

 

A continuació, l’alcalde ha fet un repàs dels 5 eixos de govern en què es basa el Pla de Mandat. Ha començat amb el de “Manresa capital” i ha fet referència a algunes de les actuacions en curs, com el Museu del Barroc de Catalunya; la presentació del projecte de la delegació del govern de la Generalitat a la Catalunya Central, en el marc del qual el consistori ja ha fet l’adquisició i cessió de finques; la nova avinguda dels Països Catalans, una inversió de 5,5 milions d’euros conjunta amb la Generalitat, amb un tram ja amb les obres en marxa (de Prat de la Riba al carrer Viladordis) i un altre que ja s’ha presentat i està a punt (de carrer Viladordis als Trullols); o bé la renovació del sector de  la via de Sant Ignasi, plaça del Remei i Bertrand i Serra, que ha millorat notablement la qualitat urbana del sector i que ha servit “perquè ens adonem que podem tenir una ciutat diferent, amb més espai per a vianants, arbres i bancs per seure. Perquè la ciutat és dels vianants i no dels cotxes”. 

 

En aquest àmbit ha esmentat també la inversió prevista per Ferrocarrils de la Generalitat, per tal d’integrar la línia a la ciutat, amb un soterrament que farà possible la urbanització de nous espais públics al centre de la ciutat i eliminar “la ferida de la línia del tren”. Finalment, ha esmentat l’aprovació del projecte PECT Bagees per millorar l’atenció a les persones amb dependència i malalties cròniques; i el programa ‘Treball, Talent i Teconologia’, de promoció de l’ocupació i la reactivació industrial, subscrit amb tots els municipis del Bages.

 

 

Manresa, ciutat verda i sostenible

 

En l’àmbit de ciutat verda, l’alcalde ha fet referència a l’inici del procés d’electrificació de la flota de bus urbà; a la nova illa de vianants a Escodines, a l’ascensor del carrer Circumval·lació i a l’ampliació de voreres, així com a la urbanització en curs del carrer del Balç, l’ampliació de l’Espai 1522 o la passera per a vianants a Can Poc Oli. També destaquen l’inici del procés per implantar el nou model de residus, la nova concessió de jardineria amb més atenció per als espais naturals; l’enderroc de la Carpa del Riu i endreça del seu entorn; i el milió d’euros anuals destinat al pla de millora de l’espai públic (calçades, espais de vianants i jocs infantils), així com el canvi de 3.722 lluminàries a tecnologa led.

 

 

Manresa, ciutat dinàmica i d’oportunitats

 

En aquest àmbit, l’alcalde Aloy ha destacat la contractació directa de 140 persones com a plans d’ocupació; l’impuls de mesures per a la professionalització de les persones treballadores de la llar i les cures; la millora de l’atenció a persones usuàries del CIO i del CEDEM; el suport a la recerca de feina de diversos col·lectius amb especials dificultats d'inserció, amb 18 programes ocupacionals; la creació de ‘CEDEM Talent’, un nou programa per treballar les competències de les persones emprenedores, i els nous serveis que s’han guanyat al Mercat de Puigmercadal, on s’hi ha ubicat el supermercat cooperatiu SuperCoop i s’ha creat un viver municipal d’emprenedoria artesanal i comercial.

 

Tamb´ ha subratllat la posada en marxa de la campanya de bons, que injectarà un milió d’euros al comerç i a la restauració de la ciutat; la instauració Premi Dona i Ciència Rosa Argelaguet i Isanta i l’organització de la primera Mobile Week Manresa, que tindrà lloc del 7 al 10 de juliol. Pel que fa al turisme i al projecte Manresa 2022, ha explicat l’acord que s’ha signat recentment amb el municipi d’Azpeitia (on hi ha el santuari de Loiola) per promoure el Camí Ignasià, així com l’impuls que s’està donant al projecte de cara a l’any vinent. També ha fet notar que el 2019 es va assolir un rècord en l’àmbit turístic, amb 199.055 de serveis turístics i 17.649 visitants.

 

 

Manresa, ciutat de trobada i acollidora

 

L’explicació d’aquest punt s’ha dividit en diferents àrees. En la d’Acció Social, l’alcalde ha fet referència a la creació del Consell d’Acció i Inclusió Social; a l’increment de recursos humans a Serveis Socials (amb 7 persones més); a les actuacions específiques per al col·lectiu de joves migrats sols; al nou alberg social per a persones sense llar a l'antiga casa de les Germanetes dels Pobres (amb 18 places), i a l’ampliació de recursos adreçats a les persones grans (hores de servei ajuda a domicili, àpats a domicili i arranjaments a la llar). Seguidament, dins l’àrea d’Habitatge, ha destacat l’increment del 60% d'habitatge social municipal, amb la incorporació de 40 pisos de la SAREB; les ajudes a petits tenidors de pisos buits per incentivar que els posin a lloguer social, i l’adjudicació d’un solar municipal del Centre Històric, al carrer Hospital, on aviat s’hi començaran a construir 18 habitatges cooperatius.

 

Dins l’àrea de Feminismes i LGTBI, ha destacat la recent obertura de la unitat de trànsit a Manresa; l’aprovació del protocol per a l’abordatge de les violències masclistes a les festes populars i als espais públics d’oci nocturn; el desplegament de la instrucció perquè les persones transsexuals, transgènere i intersexuals puguin ser tractades i anomenades d’acord amb el nom i el gènere amb què s’identifiquen per part de l’Ajuntament; el punt d’atenció laboral específic per a persones del col·lectiu LGBTI+ al CIO; i l’aprovació del protocol intern de l’Ajuntament per a la prevenció, detecció i actuació davant de situacions d’assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. Pel que fa a l’àrea de Cultura, l’alcalde ha explicat la posada en marxa del servei ‘Espais Amics’, que ha permès transformar els centres cívics i les biblioteques de Manresa en espais on la ciutadania pot acudir quan necessita un suport puntual; el Festival Vibra, que just s’està desenvolupant aquests dies, o el nou lapidari de la Reforma, batejat amb el nom d’Espai MM2.

 

Aloy també ha fet esment a la renovació de la pista d’atletisme del Congost (450.000 euros); al suport a l’esport femení; a la col·locació de gespa artificial al camp Mion-Puigberenguer (420.000 euros); a l’activitat fisicoesportiva segura a l’aire lliure per a persones grans; a la guia local per fer front als maltractaments de les persones grans del Bages; a la inversió de 436.000 euros en obres de manteniment i millores d'escoles, i a les obres per a l'habilitació d'un espai per a l’esbarjo de gossos al passatge Dante.

 

 

Manresa, ciutat cívica, propera i compromesa

 

En aquest darrer bloc, ha subratllat la creació de la nova regidoria del Centre Històric i la renovació de la seva imatge; l’inici de l’elaboració del Pla Integral per la Revitalització del Centre Històric (PIRCH), en coordinació amb totes les àrees i regidories implicades —i amb la perspectiva de participar en els fons europeus de Next Generation—, l’inici del projecte ‘Escodines Emprèn!’ i les ajudes per a l’obertura de noves activitats; la?campanya ‘Una Manresa Millor’; el Pla d’Acció Cívica, i l’activació de la plataforma participativa ‘Decidim Manresa’. 

 

També ha repassat les polítiques desenvolupades per afavorir l’accés digital a l’administració —com la renovació del portal de tràmits, la seu electrònica i la carpeta ciutadana—, així com l’adaptació de l’administració dels tràmits no presencials, on destaca el servei de cita prèvia posat en marxa durant la pandèmia o el nou canal de WhatsApp estrenat recentment. I, per últim, ha citat l’inici dels tràmits per a la recuperació de la gestió directa del servei de grua; la incorporació de 17 agents a la Policia Local per cobrir jubilacions i vacants, i la candidatura, aprovada en el darrer ple, perquè Manresa s’integri a les ciutats de Comerç Just. 

 

 

*Poden trobar el resum del balanç en aquest enllaç

Protreball - Plaça Cots núm. 5-7, 08240 Manresa - +34 93 877 64 90 - info@promanresa.cat